Entrevista amb Laia Vargas - Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi

Com hem viscut la irrupció de la Covid-19 al CAP? II

La irrupció de la Covid-19 va canviar les nostres vides i la forma en la que treballem. Per conèixer millor l’experiència dels companys del centre d’atenció primària i com a reconeixement al seu esforç, hem entrevistat a una persona de cada estament.

Aquesta és l’entrevista amb la treballadora social Laia Vargas. La conversa va tenir lloc a mitjans de juliol del 2020.

 

Com va canviar la irrupció de la covid-19 la manera d’exercir la teva professió?

Laia Vargas: Va canviar completament la forma de treballar, perquè no podíem atendre als pacients presencialment. I és més complicat crear el vincle professional amb els pacients per telèfon, perquè es puguin obrir i explicar quin és el seu problema.

El fet que hi hagués contínuament nova informació, nous protocols… va ser una mica caòtic. Les treballadores socials de totes les EBA [centres d’atenció primària que són entitats de base associativa] ens vam haver de coordinar per poder organitzar tota la informació, perquè no t’havies après un protocol, que ja en sortia un altre.

La gent rebia també informació molt esbiaixada. Potser et reclamaven una ajuda que era d’una altra comunitat autònoma, però a la tele ho havien explicat com a estatal. Sortien moltes ajudes, però tenien uns requisits molt concrets, per tant hi havia moltes persones que quedaven excloses. I la gent no ho entenia.

Et va tocar lidiar amb la frustració de la gent i a més per telèfon.

LV: Exacte. I llavors, potser hi havia gent que confinada, a la que no li corresponien ajuts de menjar a domicili. Si la família no ho feia per por al contagi, hi havia allà una mancança que ens va tocar a nosaltres suplir amb les associacions de veïns,  que es van implicar moltíssim, o com hem pogut nosaltres.

El paper de la comunitat ha estat important.

LV: Sí, molt. Ens va ajudar tant a detectar veïns que es trobaven malament, però que no avisaven al CAP per por al que podia passar; com creant xarxes veïnals, sobretot a Vallcarca, que s’oferien a fer la compra o a anar a la farmàcia per a la gent gran que estava aïllada.

Què ha estat el més difícil per a tu durant aquell període?

LV: Gestionar la urgència. Tot era urgent. Els professionals no tenien les eines suficients. I les pròpies persones, que es trobaven en una situació estressant o de por, tampoc estaven per sentir “un moment que ho haig de consultar”, o “aquesta ajuda, encara que la tramiti ara mateix, no t’arribarà fins d’aquí un parell de dies”.

La gent estava molt apurada i no entenia que era una situació nova per a tothom, que tots havíem d\’aprendre i tots anàvem al mateix ritme. Era com si hagués de tenir totes les respostes de forma immediata. I la tele amb els missatges que donava no ajudava.

Algunes prestacions dels serveis socials municipals van quedar en pausa i no poder comptar amb aquests serveis se’ns va complicar molt tot. Ens trobàvem amb problemes socials que es feien mèdics.

Com has viscut aquests mesos, què t’ha ajudat més?

LV: Tenir molta coordinació amb l’equip de medicina del CAP. Poder-nos consultar coses a qualsevol moment, a qualsevol hora. I també amb d’altres treballadores socials d’altres CAP, per en qualsevol situació que no sabies com gestionar, consultar-les i entre totes ajudar-nos. I la treballadora social del consorci de Barcelona també ens va ajudar moltíssim.

I durant el desconfinament i la nova normalitat?

LV: Tornar a reprendre el dia a dia. Semblava que la gent pensava que un cop finalitzat l’estat d’alarma era via lliure i no és així.

A la feina no podem citar a les persones com voldríem. En treball social és difícil fer el triatge telefònic, les meves visites són molt llargues i t’exposes molta estona amb el pacient. Hi ha pacients amb els que no et pots entendre per via telefònica o necessites veure la realitat al domicili. Abans feia un domicili a la setmana, ara faig dos o tres. Han crescut les necessitats.

Què t’hauria ajudat i has trobat a faltar?

LV: La consciència social de que tots ho estem patint a nivell personal i professional. Que et tractessin amb més respecte, sent més conscients de que tu feies el que podies.

A nivells de mitjans de comunicació, una informació més curosa i menys alarmista, ens hagués ajudat bastant.

Què voldries explicar a la població de cara a la tardor?

LV: Si us plau, sigueu responsables i tingueu autocura, per no caure malalts, però també que tinguin una consciència social cap als demés i entendre que els professionals seguim treballant i que durant el pic treballàvem fins a 24h, llegint protocols, ajudes etc. Per molt que des de la Unitat d’Atenció a l’Usuari els hi diguin que els trucarem avui, si els truquem demà és perquè no és urgent o no hem pogut. És que no podem més. No ens oblidem de ningú, però arribem fins on podem.