La irrupció de la Covid-19 va canviar les nostres vides i la forma en la que treballem. Per conèixer millor l’experiència dels companys del centre d’atenció primària i com a reconeixement al seu esforç, hem entrevistat a una persona de cada estament.

Aquesta és l’entrevista amb la infermeria Esther Llauradó. La conversa va tenir lloc a mitjans de juliol del 2020.

Com va canviar la irrupció de la covid-19 la manera d’exercir la teva professió?

EL: La manera de treballar al CAP va canviar de la nit al dia. La consulta telemàtica va passar de ser puntual a habitual. Va augmentar la demanda de seguiment mitjançant de consultes telemàtiques o telefòniques de ferides, patologies cròniques i agudes, i el seguiment de pacients amb símptomes sospitosos de Covid-19, perquè en aquell moment no teníem PCR i no ho sabíem del cert.

Infermeria ha liderat l’atenció domiciliària durant el pic de l’epidèmia, donat que va augmentar molt la necessitat tant pel control de pacients amb patologia crònica, com patologia aguda per Covid-19. Vam passar a fer els domicilis en equip i amb els epis [equips de protecció individual]. També va ser molt important la tasca amb les residències de la zona. N’hi ha unes 17 i vam haver de treballar amb l’equip directiu de les residències i fer les PCR a tots els residents i tot el personal, en ple pic de pandèmia.

Què ha estat el més difícil per a tu durant aquell període?

EL: Primer gestionar a nivell personal la incertesa. Les notícies eren preocupants.

I adaptar-se a aquesta manera de treballar. Les infermeres estem molt acostumades al tracte amb les persones, a la cura, a anar al domicili, tocar… Ara no ho podem fer, no podem abraçar, tocar la mà… i això ens ha costat molt.

I després treballar amb totes les mesures de protecció, que ara tenim molt integrades, però al principi ens va costar.

I durant el desconfinament i la nova normalitat?

EL: Veure com la població pensa que això ja s’ha acabat i nosaltres des de dins tenim una altra visió. És una petita pausa, no sabem què passarà… i realment ho hem passat malament a nivell personal i professional, amb una pressió molt alta de feina. És estiu, estem desconfinats, però cal ser responsables, pel bé de tota la comunitat.

Al principi també em preocupava moltíssim infectar-me i contagiar a la meva família. Qui els cuidaria? Se sembla que hem de ser superwomen i ho hem de fer tot…  Després vaig decidir, fem el màxim per evitar-ho i si passa ja farem. Hem de prevenir, però no ho podem controlar tot.

Com has viscut aquests mesos, què t’ha ajudat més?

EL: Crec que al CAP tenim molta sort, tenim molt bona relació i treballem molt bé plegats. Tenir una bona comunicació amb els companys ens ha ajudat molt, perquè hem hagut de treballar sota pressió, adaptar-nos als canvis continus, als protocols diaris. Les infermeres hem fet pinya. Dona tranquil·litat saber que no es queda res penjat i que totes tenim el mateix objectiu i anem a per totes.

Per protocol, vam haver de canviar i infermeria va començar a fer els domicilis de dues en dues o en col·laboració amb les auxiliars d’infermeria, per augmentar la protecció i la seguretat. Normalment ens acompanyaven les auxiliars i la veritat és que dona molta tranquil·litat i seguretat sortir en parella.

Què t’hauria ajudat i has trobat a faltar?

EL: Més recursos per gestionar millor les PCR durant el pic. Depeníem del que feia l’hospital de Vall d’Hebron i això limitava el seguiment dels pacients. He trobat a faltar autonomia en aquest camp. Si tenim el material, nosaltres ja actuem.

Hi havia molta incertesa amb els EPIs. A nosaltres no ens fa faltar de res, però a les residències geriàtriques, sí. I això ens ha angoixat molt, perquè veiem en quines condicions estaven treballant.

També he trobat a faltar més infermeres. Som dels països d’Europa amb les ràtios més baixes d’infermeres per pacients i això en època de pandèmia s’ha notat i molt.

Penso que si la llei de la prescripció infermera ja fos vigent, les infermeres haguéssim pogut resoldre molts processos que hem atès durant la pandèmia. Tot hagués estat més àgil i aquest tema ha quedat parat.

Què voldries explicar a la població de cara a la tardor?

EL: Que continuïn, que han fet un esforç molt important durant aquests mesos i que hem de seguir amb les mesures de seguretat que s’indiquen arreu: mascareta, higiene de mans i distància. Ho hem de mantenir, no sabem quant de temps durarà. No ens podem relaxar i hem de pensar en la comunitat.