Entrevista amb Espe Palacios - Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi

Com hem viscut la irrupció de la Covid-19 al CAP? IV

La irrupció de la Covid-19 va canviar les nostres vides i la forma en la que treballem. Per conèixer millor l’experiència dels companys del centre d’atenció primària i com a reconeixement al seu esforç, hem entrevistat a una persona de cada estament.

Aquesta és l’entrevista amb l’auxiliar d’infermeria Espe Palacios. La conversa va tenir lloc a mitjans de juliol del 2020.

 

Com va canviar la irrupció de la covid-19 la manera d’exercir la teva professió?

EP: Va donar una volta de 180 graus. Calia treballar segons els nous protocols i aquests podien canviar fins a 2 i 3 vegades al dia. Vam haver de deixar de fer les nostres tasques habituals per fer-ne de noves. Segons els protocols, tots els professionals assistencials necessitaven del nostre suport per poder treballar, per arribar a tot el que ens exigia la crisi.

Què ha estat el més difícil per a tu durant aquell període?

EP: Soc una persona molt organitzada. Trobar-me en una situació com aquesta, veure com es va allargant, veure que en un mateix dia tot pot canviar, m’he sentit una mica angoixada, perquè no sabia si allò que estàvem fent era correcte o no. Hi havia molta incertesa en tots els estaments, als CAPs, als hospitals. I també a casa. Un cop sorties del CAP, no trobaves la pau a casa. Tinc dos adolescents i el meu marit també és sanitari i teníem molta por de contagiar-los.

I durant el desconfinament i la nova normalitat?

EP: M’he sentit més segura conforme han passat els dies. Els companys han vist una mica més que els auxiliars sempre hem estat al seu costat per ajudar-los. Crec que hem donat un pas endavant molt important pel que fa a treballar en equip. Quan cadascú treballa tancat a la seva consulta, no veu tant la tasca de la resta. Em quedo amb aquesta part positiva, que s’ha reforçat el treball en equip.

Com has viscut aquests mesos, què t’ha ajudat més?

EP: El treball en equip. Veure que d’altres persones et demanaven ajuda perquè la necessitaven. La meva professió és això, ajudar a la gent, ser el suport d’infermeria i medicina. La crisi ha demostrat que els auxiliars d’infermeria poden ajudar més del que semblava. Estic molt satisfeta amb el nostre treball.

Què t’hauria ajudat i has trobat a faltar?

EP: Tenir el material que necessitem quan el necessitem, com per exemple les PCR i les mascaretes. Hem treballat molt per comptabilitzar el material i aprofitar-lo al màxim, hem estat creatius, per exemple, aplicant processos per esterilitzar bates per poder arribar a cobrir les necessitats. Era un estrès i una càrrega de treball afegits, cercar allà on no hi havia i treballar perquè tothom tingués allò que necessitava per treballar.

Encara ens n’hem sortit prou bé, estic molt orgullosa d’allò que hem fet.

Què voldries explicar a la població de cara a la tardor?

EP: No oblideu que el virus encara segueix aquí. Tots perillem. Que segueixin les instruccions, que tampoc és demanar massa. Als centres sanitaris treballem molt. Això no és una broma. Cal respectar les mesures de seguretat: distància, mascareta i rentat de mans. La diversió no pot ser més important que la seguretat de tots.

Em preocupa que s’ajunti la grip amb la covid i com actuarà la població. Nosaltres ja estem treballant per gestionar aquest escenari per tractar d’avançar-nos.

La gent gran sobretot està acostumada a venir al CAP davant de qualsevol problema i això ja no potser. No podem tornar a la forma de funcionar pre-covid. Els espais són els que són [el CAP no es prou gran com per tenir en tot moment espais prou separats per a pacients Covid i no Covid] i treballem per gestionar-ho de la millor manera, però és imprescindible la col·laboració de la ciutadania, que truquin si ens necessiten i els atendrem, però que no vinguin al CAP sense cita prèvia, sense haver trucat abans. Em preocupa una nova onada de contagis, que la gent s’oblidi de que la Covid-19 segueix aquí. És angoixant pensar que tornarem al principi.

Author Info

AprimariaVSG